M’encanta fotografiar bebès, crec que ja ho he dit moltes vegades però és veritat, em transmeten pau. Quan fotografiem nounats mai sabem el temps que necessitarem, per a nosaltres el més important és el seu benestar i per això moltes vegades fem pauses i els deixem tranquils al costat de la seva mare mentre una música suau se sent de fons. Però aquesta vegada vam tenir un altre convidat especial en el nostre estudi, ja des que Júlia anava en la panxa, el Gerard l’ esperava impacient. Així que en comptes de música serena s’escoltava l’enrenou del seu germà gran que va omplir el nostre estudi d’alegria amb els seus somriures. Tinc un record molt especial d’aquesta sessió perquè els germans són els nostres primers grans amics i confidents, una unió que s’enforteix amb els anys i dura per sempre.
